Aquest llibre d'Enric Casasses consta de tres assajos en vers sobre tres personatges il·lustres que han influït Casasses: Antoni Gaudí, Niccolò Paganini i Josep Blanch i Reynalt. Tres petites obres que repassen tres universos creatius vistos a ulls d'un poeta que els coneix a fons.
Enric Casasses (Barcelona 1951), actiu trobador i joglar, destre en mai saber, acull en la seva obra formes molt heterogènies, des del rupestre i el medieval fins al barroc i al roc, des de la cançó popular fins al poema en prosa. Autor de llibres com La cosa aquella (1982 i 1991), D'equivocar-se així (1997), Uh (1997, 2007), Coltells (1998), Plaça Raspall (1998), Canaris fosforescents (2001), Que dormim? (2002) o Cançons d'amor i de revolució (publicat a la xarxa el 2007) i de discos amb els músics Feliu Gasull (La tonalitat de l'infinit, 2001) i Pascal Comelade (La manera més salvatge, 2006). De teatre ha presentat Do'm (2003) i Monòleg del perdó (2004).
